El Gust de Córrer!

Ara que comença el bon temps, dona gust això de sortir a córrer totes les vesprades. Et proposes un mínim de temps i / o un mínim de recorregut, tries l'emissora o els arxius de música que més energia et donin. El primer dia et costa tot una mica més. No fas més que mirar el rellotge per veure quan es compleix aquest temps, el camí es fa etern, el pit crema, la respiració és maldestre i t'ofegues. Vols parar, però la teva tossuderia t'ho impedeix. El primer és complir els mínims. Si no ho fas, mai s'aconsegueixen millores.

El segon dia tot va millor. Mires el rellotge però no tant. A més, has tornat a saber respirar i aconsegueixes ampliar la distància mínima. A partir del tercer dia tot va com la seda. Encara apareix un nou enemic a batre: Les agulletes. Si et centres prou, se'n aniran als pocs metres de carrera. Tothom sap que el millor remei contra les agulletes és no parar de fer exercici.

És gratificant veure com passat només tres dies, no estàs atent del rellotge, veus que ets capaç de córrer més distància i que aquest ardor i ofegament han desaparegut. A partir d'aquest dia és quan gaudeixes de la carrera. El cos demana més exercici i el que en un principi eren dues voltes a una fabrica, es converteixen en tres i fins i tot una mini-ruta nova afegida. 

Al final queda el millor. Arribes a casa molt esgotat, fas els estiraments i et dones una dutxa que senta de categoria. No entenc com una dutxa després d'un dur exercici pot satisfer tant. Estic desitjant que sigui ja demà a les 20:00 per veure fins on puc arribar.