La meva Autoavaluació

El curs està acabant i en ell estem finalitzant l'assignatura d’Educació del Moviment. Al principi en general,  ens esperàvem una assignatura amb un contingut de practica major, és a dir, que la realització d'activitat física i el moviment estiguessin més present. Al principi quan vam començar les classes no acabi d'agafar el fil fins passades unes 2 setmanes, no havia fet mai un bloc i les primeres classes teòriques em van semblar molt filosòfiques preguntant el perquè a moltes coses, però a poc a poc vaig anar adaptant-me i em vaig adonar que les paraules poden tenir molt més significat del que pensem i vaig començar a agafar el corrent de l'assignatura. 

Tot i això, m'ha semblat una assignatura totalment diferent a totes les altres, tant a la universitat com en escolaritat anterior, ja que hem après la matèria mitjançant una comunitat d'aprenentatge amb els nostres propis blocs i les nostres aportacions personals a més d'algunes activitats realitzades en grups a classe, com són els pòsters, els díptics o els grups puzles entre moltes altres.

M’agradaria destacar la lectura del llibre de Daniel Pennac, que hem va agradar molt perquè llegint-lo hem van vindre molts records de l’infància.

En el meu cas, m'ha costat una mica enganxar-me en el tema dels blocs, tot i que si que seguia totes els dies l'assignatura en classe i he participat en totes les activitats durant el curs, hem costava transmetre-ho al meu bloc perquè era prou inexpert en aquest món, hem costava expressar-me i no sabia molt bé per on agafar-ho, també era una nova forma de treballar que no estava acostumat, i arran d'això passaven les setmanes i seguia sense aportar res de nou en la comunitat. Llegia les entrades dels meus companys i la del professor per agafar idees i a l'hora de la veritat no veia gens clar per a dir o aportar. Però a poc a poc em vaig fer la idea i vaig començar, potser una mica tard però amb temps, per poder ensenyar a la resta les meves idees, experiències i arguments mitjançant les entrades del bloc. També he compartit els meus coneixements durant les classes teòriques i pràctiques de l'assignatura quan fèiem “debats” sempre en els inicis de classe, o quan hem fet alguna activitat amb Victor, el professor d’aquesta assignatura. Amb les xarrades i les dinàmiques amb la classe i amb els companys he après coses d'ells i he pogut donar-los la meua opinió de vegades amb els temes que es donaven al llarg dels quatre mesos.

En general m'ha servit la forma de plantejar l'assignatura per aprendre la matèria d'aquesta, i poder conviure-la al costat dels meus companys que entre uns i altres ens hem fet sentir com a alumnes i professors i viceversa.

I per resumir la meva autoavaluació de l'assignatura  sobre un set i mig.

Els Problemes en l'aula

A sigut molt interessant els fragments vists a classe sobre aquell alumne que crea conflicte a la classe i no deixa realitzar correctament la tasca del professor.

Penso que en totes les classes sempre hi ha almenys un alumne d'aquest tipus que això no vol dir que aquest sigui mala persona ni molt menys sinó que no té moltes ganes de treballar i el temari que li estan ensenyant no és del seu grat.

M'agradaria comentar-vos una experiència que vaig tenir jo quan anava a l'escola, en la meva classe hi havia un xiquet que li deien Toni que va tindre greus problemes per a adaptar-se a la meva classe ja que era repetidor de curs, tenia seriosos problemes familiars i no tenia ganes de fer res. Toni no pegava un brot, no duia mai els deures a classe, interrompia als companys i al mestre cada dos per tres, discutia amb alguns membres de classe i a més frenava el ritme dels companys a l'hora d'explicar el temari. 

Tots els professors el castigaven, li manaven notes en l'agenda i ja no sabien que fer amb ell per tal de que els deixara poder donar les classes.

L'únic professor que va poder fer que Toni fera algo de profit va ser una mestra que li deien Reme. Aquesta mestra va tindre una reunió amb ell i des de aquell dia Toni va ser distint. La mestra el va nombrar "ajudant" d'ella, s'encarregava d'escriure a la pissarra, de passar llista, de ordenar la classe, de ser el responsable del material en les classes de Plàstica, etc. Es a dir, li va posar unes obligacions fàcils de aconseguir per a ell i que les havia de fer en totes les classes. 

Les tarees que tenia Toni no eren res del altre món, però el que hem va agradar es la forma que va tindre aquesta mestra per a fer que ell fora responsable de algunes feines de classe i a més, que les fera be.

En el moment vaig veure els fragments del vídeo hem va vindre al cap aquesta situació i els dos professors , tant el del vídeo com la meva professora en aquell entonces es comporten de manera molt pareguda i per a mi molt correcta.

Crec que la postura fàcil davant aquests alumnes es passar d'ells aixina no et molesten i lo verdaderament difícil i que molts poc professors saben fer, es fer que aquests xiquets retornen a tindre il·lusió i les ganes per a fer coses.

El Gust de Córrer!

Ara que comença el bon temps, dona gust això de sortir a córrer totes les vesprades. Et proposes un mínim de temps i / o un mínim de recorregut, tries l'emissora o els arxius de música que més energia et donin. El primer dia et costa tot una mica més. No fas més que mirar el rellotge per veure quan es compleix aquest temps, el camí es fa etern, el pit crema, la respiració és maldestre i t'ofegues. Vols parar, però la teva tossuderia t'ho impedeix. El primer és complir els mínims. Si no ho fas, mai s'aconsegueixen millores.

El segon dia tot va millor. Mires el rellotge però no tant. A més, has tornat a saber respirar i aconsegueixes ampliar la distància mínima. A partir del tercer dia tot va com la seda. Encara apareix un nou enemic a batre: Les agulletes. Si et centres prou, se'n aniran als pocs metres de carrera. Tothom sap que el millor remei contra les agulletes és no parar de fer exercici.

És gratificant veure com passat només tres dies, no estàs atent del rellotge, veus que ets capaç de córrer més distància i que aquest ardor i ofegament han desaparegut. A partir d'aquest dia és quan gaudeixes de la carrera. El cos demana més exercici i el que en un principi eren dues voltes a una fabrica, es converteixen en tres i fins i tot una mini-ruta nova afegida. 

Al final queda el millor. Arribes a casa molt esgotat, fas els estiraments i et dones una dutxa que senta de categoria. No entenc com una dutxa després d'un dur exercici pot satisfer tant. Estic desitjant que sigui ja demà a les 20:00 per veure fins on puc arribar.

Grup "PUZZLE"

A la classe anterior ens reunirem els grups "PUZLES" per parlar sobre les sis ideologies, on cada un havia d'exposar i argumentar als altres la seva i entre tots resoldre els dubtes o confusions que teníem sobre alguna d'aquestes ideologies.

Comencem parlant sobre el SEXISME: aquesta ideologia basada en el gènere, on es valora un sexe més que un altre i ha dos casos, el Feminisme per part de les dones i el Masclisme per part dels homes.Com bé se sap, els homes i les dones tenen diferents capacitats i condicions físiques pel que de vegades resultaria injust que relacionant aquesta ideologia amb el moviment i l'exercici físic, es realitzés una prova igual per els dos sexes. 

I amb això arribem a l'IGUALITARISME: és una ideologia on es pretén tractar a tota raça gènere per igual, és a dir, de la mateixa forma a tots. Aquest tema és una mica complexo ja que mes que igualitari deuria basar-se en una anàlisi de condicions per a ser just.

En resum aquestes dues ideologies són extrems del gènere i del sexe on els dos són igual de improductius. Hauríem d'fixar-nos en un segon pla per a ocasions ser més igualitaris i en altres ser més sexistes i dividir els subjectes per gènere o condicions. Aquest segon pla podria ser si busquem més el rendiment o si es pretén passar-ho bé i divertir-se. En tot cas sempre ve determinat per molts factors.

El RECREACIONISME: és una ideologia que veu tota la realitat des del punt de vista de la recreació amb això el seu principal i únic objectiu és la diversió. Es tracta de passar-ho bé, i de jugar per jugar deixant de banda altres objectius importants més intrínsecs del moviment. 

També trobem la ideologia CULTE A ESTAR PRIM: És un estereotip que majoritàriament afecta les dones i està insertat en la societat, la qual constantment transmet la importància d'estar prima per estar ben vista i ser socialment acceptada, sense mostrar les conseqüències negatives que pot arribar a aquesta tendència.

Per últim, trobem el MESOMORFISME: Al contrari que la ideologia anterior, el mesoformisme està més relacionat amb els homes, el qual crea una excessiva preocupació per aconseguir un cos 10 sense mesurar les conseqüències per a aconseguir-ho. Poden crear una forta dependència social, psíquica i física. Està relacionada amb els esports de contacte. És una ideologia on un cos marcat voluminós i fort significa estar sa i està ben vist.

CULTE A LA PRIMESSA

En l'anterior classe haviem de fer grups Puzzle per a elegir una ideologia de les 6 que s'ens mostraven en un article i més tard exposar-les als nostres companys del grup.

Yo hem vaig decantar per la ideologia del "Culte a la Primessa" perque hem va pareixer un tema prou interesant i que actualment crec que esta manifestantse molt en les dones.

Aquesta ideologia ensenya a percebre e interpretar els cambis corporals al llarg del temps, de esta manera el cos es un element central en esta ideologia, aixi doncs aquest tipus de creencia defen el cos prim per damunt de tots els demes. El considera " el millor" al que tots han de arribar per a estar estèticament perfectes y en bon estat.

DONA PRIMA = COS IDEAL

Es una ideologia prou jove, ja que estes creençes del cos prim s'han anat creant poc a poc per la societat, cada volta hiha mes obsesió per tindre un bon cos, per agradar als demés per el físic, per evitar estar grosses i que els demés puguen burlarse,etc. Abans era al contrari, una dona amb un cos gran, simolitzava que estaba bé , ben alimentada , sana, pero ara es al contrari lo dificil és estar prim degut a la gran accesibilitat al menjar que tenim per sort hui en dia y lo que es realment dificil de aconseguir es el que verdaderament es premia.

Cal dir, que es molt dificil canviar aquesta ideologia sino es canvia el món de la moda, la publicitat, la televisió, les pelicules... ja que açi s'estableix a la dona sexy, atractiva i amb bon fisic com a la dona "triunfadora" en tots els aspectes de la vida, o al menys en dos aspectes com son el laboral i el sentimental. Tot aço te moltissima influència en els adolescents que apleguen a considerar com a prioritaries estes metes.

Crec que s'hauria de canviar la forma de acceptació de les persones i voler-se atal i com se es, o millor encara com la persona es sentisca més còmoda amb si mateixa, sense haver de mirar a un model estètic, en definitiva, fer vore que l'aspecte físic es secundari i que el que verdaderament importa es l'interior.

DIPTIC DELS VALORS EDUCATIUS I NO EDUCATIUS DEL MOVIMENT

Ací vos deixe el Díptic que hem fet Vicent Santamatilde , Mario Ruiz i jo , en els que hem exposat els valors educatius i els no educatius que transmet el moviment en l'educació.

Esperem que vos agrade. Un abraç.

EL MOVIMENT ES EDUCATIU

EL MOVIMENT NO ES EDUCATIU

-L’activitat física amb fi establert del que es vol realitzar es un signe de que son educatives. -Els valors educatius dels continguts es troben en la valoració que els assignem, no en ells mateixa . -Mostra interès implícit per lo valuós, té fins i medis valuosos i estan dirigits a estos. -S’adquireixen capacitats físiques i socials, però també desenvolupem el coneixement i la nostra ment. -Fomenta el respecte mitjançant el joc net i el seguiment de les regles -S’aprenen destreses i al mateix cop es combinen amb el desenvolupament del coneixement. -Es necessària  una justificació -Existeix una intencionalitat que permet el que permet adquirir coneixement. -Permet autorealitzar-se

-L’activitat física sense un fi establert del que es vol realitzar es un signe de que no son educatives -Hi ha una aplicació errònia dels valors intrínsecs i extrínsecs. -Les activitats no compleixen el propòsit de la EF -Si deixem que realitzen la practica lliurement no podrem saber si tindran valor educatiu o no. -Fomenta el odi als adversaris, guanyar per damunt de tot, intolerància, a demés pot suggerir un destrament bel·licista. -Si les destreses sols son útils si contribueixen al desenvolupament i la promoció de procediments tàctics i estratègies dinàmiques. -No presenta una justificació -No mostra una intencionalitat que permeta adquirir el coneixement. -El moviment no declara amb validesa i precisió quins son els objectius a assolir.

La forma de educar de mi entrenador.

El viernes pasado, como todos los viernes antes del partido, tuvimos la charla preparatoria del partido, había un poco de tensión en el ambiente porque llevábamos unos cuantos partidos sin ganar. La charla, en principio se iba a basar en el planteamiento que íbamos a tener y en la forma de juego que teníamos pensada para jugar el partido pero no, no fue así.

Mi entrenador no escribió absolutamente en la pizarra. Entró, nos miro uno a uno a todos con cara seria, se sentó en una silla y dijo:

- Alguno de vosotros ha tenido los suficientes cojones de analizarse a si mismo?

- Alguno se ha parado ha pensar si esta haciendo realmente en su vida lo que le gusta?

- Os lo digo de verdad chavales , y no me refiero solo en el mundo del Fútbol, sino en la vida en general? Vosotros os habéis parado a pensar en algún momento de vuestra vida, si lo que estáis haciendo merece la pena? Si estáis poniendo vuestro máximo empeño por conseguir ser quienes sois?

- Pensadlo chavales , pensadlo...

Y salió del vestuario .

Los jugadores nos quedamos sorprendidos, callados, mirándonos unos a otros, algunos con la cabeza agachada y al cabo de unos minutos salimos ha entrenar.

El entrenamiento transcurrió de forma normal, como todos los anteriores, pero al volver a casa estuve analizando todo exactamente todo lo que había dicho en la charla. Y la verdad es que tenia razón , jamas había tenido el suficiente valor de analizarme a mi mismo, a mis hechos , a mis actitudes, a nada. Tenia miedo. Miedo de la realidad. Miedo de ver que igual no estoy respondiendo como realmente creo, miedo de ver que igual he perdido mucho tiempo y ver eso por ti mismo, duele.

Os cuento esto porque leyendo el articulo  SOBRE EL VALOR EDUCATIVO DE LOS CONTENIDO DE LA EDUCACIÓN FÍSICA  hay una frase que me ha llamado la atención que es la de "Sin la intencionalidad de conseguir un beneficio , puede haber aprendizaje pero no educación".

Al leer esa frase, me ha venido a la mente su imagen. El hombre tenia el objetivo de entrar en el vestuario y salir de el y que sus jugadores, reflexionaran sobre ellos mismos y analizaran todo lo que él acababa de decir. Y así fue. Su intención era hacernos pensar y lo consiguió.

Para finalizar me gustaría decir que, siempre hay que hacer las cosas con una intención como hizo mi entrenador, intentando transmitir los valores que tengáis planteados desde un principio y ademas, se deben aumentar mucho más estas relaciones personales entre entrenadores, profesores y sus alumnos o deportistas, puesto que se aprenden muchas cosas,  tienen un efecto muy positivo , aunque parezca que no , como ha sido mi caso, que es un poco duro pero lo que nos dijo tuvo un efecto muy positivo,creerme.

Un saludo

Mal de Escuela.

El libro “Mal de  escuela” de Daniel Pennac, nos habla sobre la situación que hay en las escuelas y en la educación que se vive dentro de ellas. Nos muestra la realidad desde un punto insólito, sobre todo el de los malos alumnos. Nos hace ver como estos malos alumnos, a los que él llama ‘Zoquetes’, lo pasan realmente mal en las escuelas de todo el mundo, ya que son muchos los casos que encontramos dentro de todos los centros educativos.

 El mismo autor también fue uno de estos zoquetes y por lo tanto puede contar las propias experiencias y sensaciones vividas en sus edades escolares donde pasaba angustia por ser un mal estudiante. También cuenta el propio Pennac la perspectiva que tiene desde el otro extremo de la clase, el de profesor: ya que este al ser rescatados por algunos de sus maestros, pudo llegar a ser profesor e intentar ayudar y reconducir sobre todo a sus malos alumnos.

Mal de escuela cuenta la realidad de las aulas haciendo reflexionar a todos sus lectores. 

En mi caso, yo era un alumno de notas medias, un poco vago y que buscaba cualquier excusa para distraerse en clase. A pesar de eso, nunca tuve problemas en aprender o en quedarme estancado en alguna asignatura, pero tengo un compañero que si que los tuvo y bastante grandes.

Voy a contar el caso de un muy buen amigo mio que se llama Fran y que leyendo el libro me ha venido muchas veces a la cabeza su imagen porque su situacion era parecida a la del autor del libro. Fran y yo hemos ido juntos a clase desde la infancia hasta el instituto. Fran era un chico normal , alegre , hijo de madre profesora y apasionado por el mundo del motor, de las maquinas, tecnología,etc... desde bien pequeño. El único problema que tenia el era el "miedo" a no saber hacer las cosas que se explicaban en clase. En cualquier asignatura, cuando explicaban una lección nueva, el se encerraba en su negatividad , decía que no lo iba a entender y no ponía casi empeño en intentar comprender-lo. Su principal punto débil eran las matemáticas y la ortografía, tenia muchas dificultades para llevarlas a cabo. 

Cabe destacar que en el momento aparecía alguna asignatura que le llamaba mucho la atención, como Tecnología, Plástica, etc... Cambiaba totalmente , se dejaba llevar y era uno de los mejores de la clase.

El siempre nos decía a los amigos que su principal problema era la "teoría" que si por el fuese, todas las asignaturas serían practicas, ya que el en la "practica" era un crak.

A Fran les costaron muchos disgustos cada vez que venían los exámenes, lo pasaba muy mal, pero al final con ayuda de un profesor de repaso , sus compañeros y su madre consiguió obtener el graduado escolar con mucho sacrificio.

Como he dicho al principio, el era un apasionado de las maquinarias, y a día de hoy tiene un Ciclo Medio y un Ciclo Superior de Mantenimiento Industrial,los cuales se los ha sacado sin ningún tipo de problema y esta trabajando en una gasolinera reparando las maquinas. 

No es el mejor trabajo del mundo, pero el es Feliz.

Para terminar , me gustaría recalcar que muchos de los profesores de la escuela, no ponían mucho empeño en el , es más se cansaban de ayudarle y le decían frases como: Si sigues así nunca llegaras a nada en la vida!. Tomaban el camino fácil, el camino de hacer caso a los listos y dejar de lado a los que verdaderamente les costaba aprender.

Y por otra parte, nombrar el gran papel que ha tenido en su vida su profesor de repaso que encontró la forma de motivarle para que estudiara los ciclos formativos y hizo de el la persona que actualmente es.

Un Saludo!

Autoevaluación

El pasado 2 de Marzo, hicímos una practica en clase basada en la presentación de unos posters sobre la concepción del cuerpo y el movimiento. Pudimos ver temas bastante interesantes como la obesidad, el canon de belleza, la violencia simbólica, etc. Lo que mas me llamo la atención de esta clase fue ver las diferentes formas que utilizó cada grupo para expresar el mensaje de su poster y que los demás alumnos lo captaran con bastante facilidad. De todos los posters , destacaría al grupo numero 3 ( Esclavitud alliberadora) por su orginalidad y su gran forma de representar las ideas, el grupo numero 10 ( La barbie) y el grupo numero 14 ( l'esport disciplinat), que me parecieron muy originales y atractivos.

En cuanto nuestro póster, lo que quisimos reflejar era los graves problemas que tiene la gente con sobrepeso en la sociedad en la que vivimos actualmente, las dificultades que tienen para realizar una vida normal y para no sentirse disciminados, ya que actualmente en el mundo en el que vivimos el ideal de belleza esta muy valorado.Y además, la gran diferencia que tienen este grupo de personas con las personas excesivamente delgadas, ya que estas también tienen un grave problema de salud, pero no tienen ningún problema para adaptarse en la sociedad.

La meva millor profe

En la classe de hui hem fet un breu exercici pràctic que tractava de parlar sobre el nostre millor professor que havíem tingut .

En quant a mi, la millor professora que he tingut al llarg de la meua vida escolar va ser Tere, mestra de Educació Física durant tota l'etapa de primària. 

A nivell educatiu, era una professora prou seria i competent, que tenia molt ben organitzats els trimsetres , practicàvem gran varietat d'esports , feiem treballs obligatoris del esport que practicàvem en aquell moment i a mes ensenyava molt be , per al meu gust.

A nivell personal, era una professora molt propera cap als alumnes, es preocupava molt per tots, sabia com tractar a cadascú i que fer per tal de motivar-mos a tots. Un dels aspectes que recorde prou be, era la cantitat de discussions que teniem els xics amb ella perquè feia equips molt barrejats amb xics i xiques i això no ens agradava gens. 

A part de tot això.  el que crec que va ser el motiu per el qual era la meua professora favorita era el bon rollo que duia en ella, ella era futbolista com jo, era capitana del equip del Llevant Femení i això per a mi era un detall molt especial, ja que jo era xicotet i m'agradava molt el Futbol i la tenia com a referent a seguir, aleshores jo intentava fer totes les activitats perfectes per a que ella hem felicitara i ella a la vegada disfrutava i m'exigia mes per tal de vora fins on podia aplegar.

Per a finalitzar, dir que l'any passat la vaig veure després de molts anys i vam seguir tenint el mateix bon rollo que anys arrere. 

L'escola ho es tot.

Al llarg de la vida, vas aprenent dia a dia, moment rere moment, coses noves que van fent de tu una persona ... A cada experiència i en cada vivència vas enriquint el teu coneixement.

 L'escola tracta de començar a marcar el teu camí pel qual seguiràs amb la teva pròpia voluntat i sobretot amb la pròpia decisió, per això és tan important esta en els inicis de cada persona. Els continguts o matèries que es van donant curs rere curs, realment és una cosa secundària als valors que transmet l'escola. Està clar que hem d'aprendre certes coses per tenir una mica de cultura, de convivència amb la nostra societat, idioma del nostre país, o les pures matemàtiques (operacions de càlculs numèrics que al principi a tots els semblen absurdes ...). El que volia dir és que, al llarg d'una escolarització obligatòria, acabes i et preguntes que has après de tot aquest temps invertit ...

Doncs el que s'intenta transmetre a l'escola són una sèrie de valors amb els quals conviurem la resta de la nostra vida, com és tenir unes obligacions des de petits, començar a tenir normes de convivència com la puntualitat, el respecte al professor que dóna la classe i als companys, la jerarquia que comporta una escola des dels cursos més grans fins als més petits (sempre hem vist als més grans com un mirall per als més petits, i cada vegada que et vas fent gran veus als més petits com et veuen com un mateix quan eres com ells ...). 
Comences a mecanitzar i sistematitzar com funciona la societat, sense adonar-nos aprenem aquestes coses que fan que anem evolucionant generació en generació. I per això és tan important l'escola i la millora en ella per les noves generacions.  :)

La comunicación de los cuerpos

La forma en que nuestro cuerpo, se relaciona con otras personas es bastante interesante, las reacciones que tenemos al ver, tocar, sentir otro cuerpo puede en ocasiones hasta jugarnos una mala pasada, basta a veces con mirar a otro cuerpo para que podamos con una sola imagen de nuestro cuepro, transmitir cantidad de información no verbal y que esa persona las reciba de forma correcta.

" Lo que hacemos, lo que sentimos, lo que pensamos depende en gran medida de la peculiar manera en que se define nuestra presencia corporal en el mundo". Arthur .W. Frank

En mi opinión, creo que la mayoría de veces nos comunicamos mediante el lenguaje corporal, y que pocas veces nos falla, es decir es muy efectivo y tengo que decir que a veces nos transmite mucho más que una simple palabra.

El siguiente enlace que os muestro, es una prueba que se les paso a varias personas con el objetivo de hacerles reencontrarse con sus amores platónicos de la infancia. La principal causa por el cual he subido este vídeo, es solo para que veais como reaccionan varias personas que hace años que no se han visto y que en algunos casos, sentían atracción.
https://www.youtube.com/watch?v=Z33Ql8_mJoc


Un saludo!

El Cuerpo Vivencial

En estas primeras clases , hemos estado hablando de las diferentes tipos de cuerpo: el cuerpo sociocultural, el cuerpo utilitario y el cuerpo vivencial. En esta primera entrada del blog , quiero centrarme mas en las dos ultimas.

En mi opinión creo que estas dos concepciones van muy relacionadas, y cada uno de nosotros las utiliza de una manera, es decir, cada uno posee un cuerpo utilitario, podríamos decir que es el "molde" de cada uno ( materia) , pero la forma que cada uno quiere darle a ese "molde" mediante su personalidad, gustos , vivencias, etc.. es la que da lugar a ese cuerpo vivencial, que en mi opinión es el que más importancia tiene de los dos.
A medida que vamos creciendo y nos vamos relacionando con el mundo y teniendo experiencias con el mismo, ese cuerpo vivencial se va formando y en muchas ocasiones cada uno lo forma de una manera totalmente diferente.

Para entender mejor la concepción del cuerpo vivencial, os voy a mostrar dos imágenes que en un principio puede significar lo mismo, pero para los protagonistas de las fotos, generan vivencias totalmente diferentes.

En la foto de la izquierda, vemos una clase de un colegio español y en la foto de la derecha, vemos una clase de un colegio africano. 

Creéis que los niños de las distintas fotos, van a sentir, vivir o experimentar las mismas sensaciones haciendo la misma función que es "ir al colegio"?

Ahi lo dejo! :) Un saludo!